lunes, 29 de marzo de 2010

L´ARCÀ

La companyia de teatre que formava part de la vida de Jose va ser per a ell de les millors coses, de les coses més grans que a viscut.
Junt a vosaltres, a eixe grup de jovens, va treballar "fent teatre"... vosaltres i el Patronato ereu com la seua segona casa. ¡QUANT VA DISFRUTAR!
Formar esta companyia i ser el seu director, va ser tot un repte per a Jose. Va confiar plenament en el grup i va posar totes les ilusions en el projecte. El resultat va ser el millor que podía esperar.
¡QUANT VOS VOLIA!

Assajos,representacions, decorats, vestuaris, reunions, sopaetes...,tot li llevava hores de descans, hores de son, hores de família....Pero era tan gran la seua pasió que li valia la pena.
Sempre tenía temps per al teatre..., renunciava a altres coses si tenia assajos. No li costava, ho feia perque disfrutava i vivia pendent del teatre, omplia el seu temps lliure i era FELIÇ...Necessitava el teatre. ¡VOS NECESSITAVA A VOSATROS!!

Tots els que formeu part de la companyia sabeu com era Jose, sabeu com pensava, el eu conegut en la faceta de ser el vostre director i eu vist com a vegades pareixia que li anava la vida en tot el que feieu. ¡QUANTA PACIÈNCIA PER PART VOSTRA!
Sempre a sentit algo molt especial per cada ú de vosaltres. Vos tenia sempre al seu cor. Ereu (i sou) una gran familia per a ell. Els vostres inicis en el teatre els eu fet de la seua ma. Els vostres èxits actuant els eu aconseguit al seu costat. ¡QUANT A PATIT PER VOSATROS!

Tantes representacions al llarg del temps li van donar la possibilitat d´ensenyar-se cada vegada més i poder disfrutar, desde el respecte de tots i cadascú de vosatros. ¡QUANT LI VAU ENSENYAR!

L´última representació, "els monolecs". En esta ocasió "vau tirar el resto".¡COM EL VOLIEU!

Increíble, fantàstic, excepcional, meravellós, sublime....i no estic referintme a l´actuació (que va ser genial), estic referintme a la vostra disponibilitat...
Davant les llimitacions que ja tenia Jose ahí estaveu tots, donant-li suport i sobre tot demostran-li la vostra estima. ¡QUANT DE RESPECTE!

Si durant tots els anys de vida de la companyía vau demostrar la vostra aceptació cara a Jose, eixos dies va ser...el màxim del vostre respecte, comprensió, carinyo, humanitat, paciència.....
Trasmitieu la pasió pel teatre, pero també trasmitieu la pasió a la persona. ¡TOTS EREU IMPRESCINDIBLES!

Eixos dies, més que mai, es notava, es palpava el vostre sentiment d´estima a Jose. Es veia en les vostres cares com compartieu el seu patiment i valentía en la enfermetat. Es veia com sentieu la impotència de vore com les forces li anaven faltan. Pero en tot moment li vau demostrar que estaveu al seu costat...posant-li les coses fàcils, llevant de davant qualsevol impediment per facilitar-li el camí. ¡QUANTES COSES VAU DEMOSTRAR!

Done gracies a Deu perque vau conseguir que visquera per última vegada la vostra representació amb tota la dignitat i valentia i sobre tot amb el millor carinyo del mon.
¡ESTAVA ORGULLOS DE VOSATROS!

Eixe dia davant l´actuació de tots, pero sobretot de la seua filla, va plorar per l´emoció. Ell sabia, intuia que seria l´últim teatre de la seua vida a la terra...Va poder saborejar el moment a tope de la vostra actuació, del aplaudiment del públic. Va rebre tan de carinyo i tanta comprensió que vos asegure el va desdordar ....VA SER FELIÇ.

TINGAU SEMPRE EL MILLOR RECORD PER A ELL.

Ara, amb el nou director seguiu fent i sentint el teatre.
ALBERO, seguirà sempre al vostre costat, orgullós de vosatros i del VOSTRE DIRECTOR.
MARI.




No hay comentarios:

Publicar un comentario